Sinopsis:
(Sinopsi)
En un país, que no és el nostre, en una societat estranya, que no és la nostra, viuen els del cap punxegut, que no som nosaltres. Els del cap punxegut es consideren beneïts per tindre uns grans caps punxeguts dels quals es vanaglorien perquè consideren que la seua gran capacitat cranial els ha dotat d';una gran intel-ligència. Viuen en una considerable opulencia i creuen que li ho deuen a la seua extraordinària capacitat d'organitzar una societat eficient. Ara bé, en el nostre espectacle el públic mai veurà aquesta societat “fabulosa”. Solament sentiran parlar d'ella a una presentadora de la tele en un programa. La presentadora explica no solament les bondats de la societat punxeguda sinó també la desgràcia d'alguns que naixen en altres llocs i són de cap redó.
La presentadora repeteix fins a l'avorriment que els cap redó són tan ximples que no són capaços de resoldre els seus problemes si no és amb violència i per això guerregen tant; que la seua pobresa es deu a la falta d'entesa, que fins i tot emmalalteixen més perquè els seus hàbits no són saludables. S'han de reeducar si no…Tot programa de televisió té el seu públic preferent. A qui està dirigit aquest? Als espectadors reals que són al pati de butaques. El mateix pati de butaques està envoltat d'un filat de pues. Això és! Els espectadors presoners són caps redons, éssers estúpids, incultes i primitius que han de reeducar-se perquè puguen servir fidelment als punxeguts…